Lorganització i la lluita de CCOO que, com diu Joaquim Sempere en el pròleg, recull aquest llibre tan peculiar en què es combinen records personal i crònica collectiva per trenar un relat sobre uns anys clau de la història de Catalunya i Espanya, va ser un procés dempoderament collectiu de la gent treballadora a les fàbriques i centres de treball impulsat per militants comunistes i de lobrerisme catòlic. Com la de tants altres immigrants, larribada del protagonista a Barcelona des de Lleida, el 1963, i les feines precàries amb què es va pagar els estudis descriu tota una època. El testimoni de com va aguantar les tortures a la comissaria de Via Laietana, el 1973, o la revelació de la cita clandestina que CCOO tenia el mateix any, el mateix dia, la mateixa tarda i al mateix lloc on van detenir Salvador Puig Antich són episodis frapants. Important és lexplicació del paper hegemònic del PSUC fins a la seva crisi interna, quan lautor nera un dirigent destacat. I èpica és la descripció de lampli abast de la protesta obrera en els anys finals del ranquisme i durant la transició: les grans vagues de